9
ahal. Kinan, adridere, fr. guigner, faire signe, observer de côté, lorgner, épier: Ele li guigne, il s'en torna a tant. T. Mitth. 47, 27.
anc. nor. King-r, keng-r, curvus, flexus, angulus; fr. guingois pour quingois, obliquitas, asperitas.
ahal. Kiol, anc. nor. kiöl, anglo-s. ceol, carina navis; fr. quille(d'un vaisseau.)
goth. Kiusan, tentare, experiri: Ith vaurstv sein silbins kiusai hvarjizuh. U. Gal. 6, 4. anc. nor. anc. haut-allem. Kiusan, nord. kiosa, anglo-s. ceosan, eligere, judicare, perspicere, cernere: uns: er chos(apergut) poume unde gras. D. III. 60. apud Graff. IV. 508. An den beiden kiese (reconnaissons) zwir den meien. D. Liederd. XXV, 165. wita kiosan ima odrana niudsamna navion. Heliand, 233. fr. cholsir: De chou sont li auquant mout escarni Et li pluisor s'en font por fol tenir, Quant le ueraie estoire nen ont coisi(su, reconnu). Aiol et Mirabel. 3215. 6 7. Quant ie parti de l'ost, paien m'orent coisi(apercu) Elie de Saint Gille, p. P. Wend. Foerster, v. 235. Car Galopins Pesgarde qui n'a pas mescoisi(mal vu). id. 2186. La signification d'eligere S'est conservée dans l'une et l'autre langue.
ahal. Klaffon, sonare, increpare; anc. nor. k lappa, palpare, tundere: die ersten sint die da runent und klaffent inder kilchen. Altd. Predigten 76, 268. sus sal man Klaffären weren. Eneide 242, 3; fr. glapir, clabaud.
anc. nor. Klampi, allmâ. klampfe, confibula. retinaculum; bas-allem. mâ. klamme, uncus, retinaculum. De mure was myt"sernen clammen ghans vaste in ghesat. Mndd. W. s. v. Klamme ir. clamp, m. wall. clamm, f. retinaculum; norm. acclampir, affigere.
ahal. Chletto, lappa, paliurus, acc. ch lettun, chletton; fr. gleton: glis vocatur herba, quam vulgus gleton vocat. Diut. II, 71.
anc. nor. Klinka, suéd, klinka, ansa; fr. clenque, aujourd'hui clinche, loquet; champ. wall. cliche, loquet; pic. cliquet, sorte de verrou, vb. acliquer.
ahal. Kliozan, findere, scindere, caedere; fr. clice, canalis, fissus ramus, rimosus, vb. clisser.
ahal. Kamarling, camerarius; lmâ. camerlengus, camerlingus; fr. chambrelenc: L'amiraus en apele son canbrelenc priue. Elie. 1608.
ahal. Chôsôn, loqui, conferre, disputare, du latin causari: von dir so haben wir gehat manchen trost, welche zeit wir mit dir haben gekost. Altteutsche Schausp. I, 1383. fr. coser, gronder, disputer, causer: Aiols ne uaut tenchier ne coser a son pere. A. M. 8293. Pirres ki Thabitam morte suscitat en orant, mais Ananie et Saphiram ki mentirent donat a mort en chosant(increpando). D. G. 96, 22, 3. il chairent en paroles de chosemenz. Mor. in Job fragmenta. 310.
anc. nor. Knifr, anglo.-s. cnif, suéd, k nif, culter; fr. cnivet, ganivet, canif: Un cnivet ad pris. Lai du Corn, p. p. Fr. Michel, 298.
ahal. Chozo, chozzo. paenula, lacerta; fr. cote, cotte; angl coat: Car alsi com la longe cotte cueuret lo cors iuske al talun. M. s. I. 306, 11. Ne sorcote ne cotelle. R. P. pass.
ahal. Klochon, clochoôn, pulsare; bas-saxon kloppen, d'où cloppicare, clocher, sonner la cloche; ahal. glocka, anc. nor. klucka, Imâ. clocca, cloca: Ut clocas non baptizent. Cap. Car. M. an. 789. B. I, 244. signum Eeclesiae quod vulgo klockum vocant. Rudolfus. Vita sanctae
2


